El 25 de Novembre recordem les dones en situació de violència masclista. Recordem el seu patiment, indefensió i silenci, el seu temor a les diverses violències que s’exerceixen contra elles: l’econòmica, física, psicològica i social. Recordem les dones assassinades. Fem recompte dels passos legislatius, programàtics, assistencials i de seguretat que s’han fet. Avaluem la seva eficàcia, compartim la demanda de millores.
Recuperem les recomanacions que per a l’àmbit informatiu s’han dut a terme des de la professió periodística, amb suports institucionals i dels propis mitjans de comunicació públics i privats. Avaluem i ens felicitem també del gran avenç que gràcies al compromís professional dels i les periodistes s’ha produït en el terreny del tractament informatiu de les situacions de violència, tant en l’àmbit radiofònic i televisiu com en l’escrit.
Queden però espais comunicacionals, en els que sembla que tot això no compti per a res, que tinguin una mena de llicència per a no respondre a la demanda social que dia rere dia es manifesta per activa o per passiva contra la violència en general i la masclista en particular.
Espais en els que el compromís amb la lluita contra qualsevol espectacularització i enaltiment indirecte o directe de la violència no es té en compte i s’ofereix reiteradament com a motor de l’espectacle. Per aquest motiu potser cal posar en el focus d’atenció les sèries, films i perquè no? també les retransmissions esportives que sovint, i certament algunes més que d’altres, amb l’abús del lèxic i de les imatges agressives contraresten l’esforç que s’està fent des de els espais informatius.
Recuperem les recomanacions que per a l’àmbit informatiu s’han dut a terme des de la professió periodística, amb suports institucionals i dels propis mitjans de comunicació públics i privats. Avaluem i ens felicitem també del gran avenç que gràcies al compromís professional dels i les periodistes s’ha produït en el terreny del tractament informatiu de les situacions de violència, tant en l’àmbit radiofònic i televisiu com en l’escrit.
Queden però espais comunicacionals, en els que sembla que tot això no compti per a res, que tinguin una mena de llicència per a no respondre a la demanda social que dia rere dia es manifesta per activa o per passiva contra la violència en general i la masclista en particular.
Espais en els que el compromís amb la lluita contra qualsevol espectacularització i enaltiment indirecte o directe de la violència no es té en compte i s’ofereix reiteradament com a motor de l’espectacle. Per aquest motiu potser cal posar en el focus d’atenció les sèries, films i perquè no? també les retransmissions esportives que sovint, i certament algunes més que d’altres, amb l’abús del lèxic i de les imatges agressives contraresten l’esforç que s’està fent des de els espais informatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada